La nova societat de la informació

Ens preguntem com han modificat les noves tecnologies i Internet la societat actual i si aquest canvi ha de fer que la nostra forma d’intervenció de cara a les persones amb qui treballem també ha de ser modificada.

En realitat, crec que nosaltres, com a part d’aquesta societat que flueix i canvia constantment, anem canviant al mateix temps i modificant les nostres intervencions adaptant-nos a allò que ens envolta.

Per a posar un exemple, estic realitzant les pràctiques en un centre de justícia juvenil. Aquest centre és de construcció antiga i encara no consta de la infraestructura necessària per a poder fer arribar Internet a l’interior i tampoc té ordinadors pels joves. En el meu dia a dia, me n’adono que hi ha moltes pràctiques educatives (tallers, aules, programes...) que, des del meu punt de vista, seria molt més fàcil explicar, i més entretingut per a ells, si s’expliquessin mitjançant un ordinador (no basant-se només en classes magistrals). Me n’adono de lo vital que s’ha tornat un ordinador per a mi a l’hora de fer una explicació o de cercar informació.

La societat actual ha canviat, avui dia hi ha moltes coses que només pots realitzar a través de l’ordinador o que són molt més ràpides si es fa així. Com podran aquests nois afrontar una vida futura al carrer si no saben utilitzar un ordinador ni moure’s per Internet? Com seran capaços de competir amb els seus iguals que dominen les noves tecnologies a la perfecció?

Si bé és cert que la inclusió digital no comporta la inclusió social, tal com es diu al text de Travieso i Planella, crec que en alguns casos pot ser de gran ajuda per arribar-hi.

Nosaltres com a educadors socials els hem d’ensenyar a utilitzar aquestes noves tecnologies però també els hem d’ensenyar a ser crítics i a aprendre d’elles. L’educador ha de fomentar capacitats de gestió de la informació amb esperit crític, la creació de coneixement d’utilitat per a la vida diària i fomentar la creació de xarxes socials