Comiat....

S’acaba el quadrimestre i és hora de fer balanç del que hem aprés durant aquest.

Quan vaig començar el curs era incapaç de realitzar un muntatge de fotografies o un vídeo, per suposat tampoc sabia fer una web...

Però si que tenia ganes d’aprendre a fer muntatges, ja que els meus amics en feien sobre les fotos de les vacances, dels casaments, etc... i era quelcom que em semblava interessant i que tenia ganes d’aprendre.

Amb la realització de la pàgina web m’he adonat que aquestes noves tecnologies, a les quals no hi sabia accedir i que veia molt llunyanes, no són tan complicades com jo creia i a més són de gran importància per al nostre treball d’educadors. Tot allò que pots explicar i intercanviar en una pàgina web sobre la teva experiència i la teva professió amb gent d’arreu del món, tot allò que pots aprendre i compartir a través de les TIC és moltíssim, molt més del que es pot aprendre si els ordinadors o internet no existissin.

Aquest últim any realitzem les pràctiques alhora que les classes teòriques i, des del meu punt de vista, fa que les últimes quedin més de banda. Des del meu punt de vista han faltat més dies de classe teòrica per a que tots poguéssim aprofundir en la web i en el vídeo, ja que crec que són dos eines que ens seran molt útils quan treballem d’educadors socials. Al cap i a la fi estem a l’era de la informació i això és el nostre futur.

Crec que aquesta assignatura m’ha ajudat una mica a perdre la por a les TIC que eren desconegudes per a mi i que veia súper complicades, com per exemple la creació de pàgines web. La assignatura ha superat les meves expectatives inicials, ja que la meva idea inicial era que treballaríem solament com realitzar vídeos de caire social. Estic molt contenta amb el funcionament de la assignatura en general i amb tot allò que he aprés durant aquest quadrimestre. Llàstima que no hagués hagut més temps!!

¿Tienes webs para educar?

Després de meditar i buscar informació sobre el tema del que tractaria la nostra web, la Regina (la meva companya) i jo varem decidir fer-la del que és necessari saber per a educar a una persona. És a dir, de com desenvolupar i treballar totes les dimensions que abarca la persona.

La nostra web s’anomena “¿Tienes webs para educar?”, intentant explicar que educar és una tasca complicada ja que treballes i comparteixes moments amb persones que potser tenen diferents formes de veure la vida a com tu la veus i que al ser éssers vius et trobes en situacions i moments en constant canvi. Educar és una tasca difícil per que no sempre és igual, no sempre reps el mateix estímul i a un mateix estímul no sempre pots respondre de la mateixa manera.

Al mateix temps volíem donar-li aquest toc humorístic que creiem que és totalment necessari per a educar. Una mica d’humor, d’alegria i sempre felicitat.

Després del treball venen els fruits d’aquest i el nostre fruit és aquesta web que esperem que us agradi!

http://webparaeducar.webcindario.com/index.html

Serious game

Què és un serious game? Els jocs seriosos, tal com el seu nom indica, són jocs que a més de fer-nos passar una bona estona ens ensenyen alguna cosa. Per saber-ne més: http://es.wikipedia.org/wiki/Juego_serio

Visitant pàgines sobre serious games n’he trobat molts i de diferents temes: polítics, medi ambient, socials, de matemàtiques, de llengua, advergames (amb l’objectiu de donar a conèixer una marca), subvergames (amb l’objectiu de criticar una marca o influenciar o despertar un punt de vista crític)...

Sobre aquest últim grup he trobat un molt interessant, el McDonald’s Videogame. En aquest videojoc es pot veure tota la cadena de producció d’una empresa com el McDonald’s. Des de la producció d’aliment per a les vaques, la seva cria i tècniques per que engreixin fins a com manipular els treballadors per a que siguin més eficients.

L’enllaç és el següent: http://www.mcvideogame.com/index-esp.html

Aquest joc va adreçat a joves però crec que també a pares i ciutadans en general, ja que en ell es pot veure tot allò del que són capaces les empreses per guanyar diners, en aquest cas suborns a polítics, agents mediambientals; pressió i manipulació dels treballadors; explotació dels animals i la terra posant en perill la vida dels consumidors, etc. Crec que és un bon joc per arribar a comprendre la cara que no ens mostren les grans empreses.

El motiu del joc tal com s'explica a la pàgina principal és: “Durante décadas la corporación McDonald's ha sido duramente criticada por su impacto negativo a la sociedad y al medio ambiente. Existen inevitablemente algunos inconvenientes en nuestra actividad: destrucción de los bosques tropicales, pérdida de la sustentabilidad en el tercer mundo, desertificación, precarización de las condiciones de trabajo, envenenamiento de los alimentos y cosas por el estilo...

Negar todas estas acusaciones bien fundadas les será imposible, así que hemos decidido crear un juego en línea para explicar a la gente joven cuál es el precio que hay que pagar para sostener nuestro estilo de vida. Continuaremos en nuestro camino, con nuestra determinación bien conocida. ¡Ingresa a nuestro sitio y diviértete con nosotros! Ronald McDonald”

Podeu trobar més serious games en la següent pàgina: http://www.seriousgames.es/2009/04/21/lista-de-serious-games/

La nova societat de la informació

Ens preguntem com han modificat les noves tecnologies i Internet la societat actual i si aquest canvi ha de fer que la nostra forma d’intervenció de cara a les persones amb qui treballem també ha de ser modificada.

En realitat, crec que nosaltres, com a part d’aquesta societat que flueix i canvia constantment, anem canviant al mateix temps i modificant les nostres intervencions adaptant-nos a allò que ens envolta.

Per a posar un exemple, estic realitzant les pràctiques en un centre de justícia juvenil. Aquest centre és de construcció antiga i encara no consta de la infraestructura necessària per a poder fer arribar Internet a l’interior i tampoc té ordinadors pels joves. En el meu dia a dia, me n’adono que hi ha moltes pràctiques educatives (tallers, aules, programes...) que, des del meu punt de vista, seria molt més fàcil explicar, i més entretingut per a ells, si s’expliquessin mitjançant un ordinador (no basant-se només en classes magistrals). Me n’adono de lo vital que s’ha tornat un ordinador per a mi a l’hora de fer una explicació o de cercar informació.

La societat actual ha canviat, avui dia hi ha moltes coses que només pots realitzar a través de l’ordinador o que són molt més ràpides si es fa així. Com podran aquests nois afrontar una vida futura al carrer si no saben utilitzar un ordinador ni moure’s per Internet? Com seran capaços de competir amb els seus iguals que dominen les noves tecnologies a la perfecció?

Si bé és cert que la inclusió digital no comporta la inclusió social, tal com es diu al text de Travieso i Planella, crec que en alguns casos pot ser de gran ajuda per arribar-hi.

Nosaltres com a educadors socials els hem d’ensenyar a utilitzar aquestes noves tecnologies però també els hem d’ensenyar a ser crítics i a aprendre d’elles. L’educador ha de fomentar capacitats de gestió de la informació amb esperit crític, la creació de coneixement d’utilitat per a la vida diària i fomentar la creació de xarxes socials

Aquí teniu el vídeo de la cançó que dóna nom a aquest blog. Disfruteu-la!!!

Tecnoautobiografia

Jo vaig néixer a principi dels anys 80. Anys molt interessants si parlem de noves tecnologies i tot allò que comporten.
Anys en que l'amenaça nuclear, deguda a la guerra freda entre Estats Units i la Unió Soviètica, era constant; anys en els que s'envien a l'espai transbordadors per a realitzar missions; en que es fa pública la existència de la SIDA; en que els videojocs es fan populars i la seva indústria comença a estendre’s; anys de la guerra entre Irak i Iran; anys on es comercialitza el primer ordinador personal IBM PC; anys de manipulació genètica, naixement del primer bebè proveta i creació de la pastilla abortiva; de l’atac terrorista d’ETA al Hipercor de Barcelona; del desenvolupament de la world wide web; anys en els que passa l’accident de Chernòbil...
Vist així a grans trets, es podria dir que potser les noves tecnologies ens han portat més desgràcies que coses positives, però també és veritat que, deixant a part les tecnologies artefactuals, que ens aporten comoditat, i fixant-nos en altres com les biotecnologiques podem dir que ens han portat moltes coses positives. La esperança de vida ha augmentat, s'han trobat remeis per a malalties que antigament eren incurables i les tecnologies i aparells d’àmbit sanitari s’han desenvolupat de forma que permeten detectar qualsevol malaltia.

Personalment crec que les noves tecnologies són molt útils i, com ja he dit, ens aporten comoditat. Encara recordo que quan era petita i necessitava informació per a fer un treball havia d’anar a la biblioteca i consultar mil enciclopèdies i mil llibres abans de trobar el que jo volia. No vaig tindre el meu primer ordinador fins els 16 ó 17 anys, així que encara havíem de fer els treballs a mà o a màquina de escriure (i la que hi havia a casa meva era una d’aquelles súper antigues). Amb l’aparició dels ordinadors i Internet, fer treballs era més fàcil i còmode. Des de casa podies (i pots) buscar qualsevol cosa que necessitessis, sense moure’t de la cadira.
Més tard van aparèixer els disquets, els discmans, els pen, els mp3, etc...

I parlant de telefonia em passa el mateix, els primers telèfons mòbils sortien al mercat quan jo encara era petita (les noves tecnologies i jo em crescut junts!). Abans sorties de casa i no et localitzava ningú perquè no hi havia forma. Et trucaven a casa i et deixaven el recat si era quelcom important. Avui en dia, tothom porta mòbil. Dóna igual la edat, TOTS en portem, i si no en portes et miren malament.



Tornant a les biotecnologies i a la meva relació amb elles, he de dir que, encara que crec que actualment hi ha un abús de la medicació que no pot ser gaire positiu, haig de dir que en altres aspectes són d’agrair tots els avanços tecnològics.
Per posar un exemple, jo estic operada de l’apèndix. Fa uns anys, les persones es morien quan tenien una inflamació de l’apèndix perquè no hi havia recursos ni tecnologies per poder operar i salvar a la persona. I encara que és cert que ja fa vàries dècades que això no passa, com que la tecnologia ha continuat avançant, no es pot comparar una operació de fa quinze anys amb una operació actual. Ni en la perillositat, ni en les secuelas, ni en el temps d’operació.

Em prenc pastilles quan les necessito realment, no tinc GPS perquè m’agrada llegir mapes i crec que fa que el cervell treballi menys, utilitzo el ordinador però no hi estic tot el dia enganxada... Diuen que totes les coses en excés són negatives, doncs aquest és el meu punt de vista respecte les noves tecnologies. Les utilitzo però algunes coses encara m'agrada fer-les com abans.