viernes, 1 de octubre de 2010

Tecnoautobiografia

Jo vaig néixer a principi dels anys 80. Anys molt interessants si parlem de noves tecnologies i tot allò que comporten.
Anys en que l'amenaça nuclear, deguda a la guerra freda entre Estats Units i la Unió Soviètica, era constant; anys en els que s'envien a l'espai transbordadors per a realitzar missions; en que es fa pública la existència de la SIDA; en que els videojocs es fan populars i la seva indústria comença a estendre’s; anys de la guerra entre Irak i Iran; anys on es comercialitza el primer ordinador personal IBM PC; anys de manipulació genètica, naixement del primer bebè proveta i creació de la pastilla abortiva; de l’atac terrorista d’ETA al Hipercor de Barcelona; del desenvolupament de la world wide web; anys en els que passa l’accident de Chernòbil...
Vist així a grans trets, es podria dir que potser les noves tecnologies ens han portat més desgràcies que coses positives, però també és veritat que, deixant a part les tecnologies artefactuals, que ens aporten comoditat, i fixant-nos en altres com les biotecnologiques podem dir que ens han portat moltes coses positives. La esperança de vida ha augmentat, s'han trobat remeis per a malalties que antigament eren incurables i les tecnologies i aparells d’àmbit sanitari s’han desenvolupat de forma que permeten detectar qualsevol malaltia.

Personalment crec que les noves tecnologies són molt útils i, com ja he dit, ens aporten comoditat. Encara recordo que quan era petita i necessitava informació per a fer un treball havia d’anar a la biblioteca i consultar mil enciclopèdies i mil llibres abans de trobar el que jo volia. No vaig tindre el meu primer ordinador fins els 16 ó 17 anys, així que encara havíem de fer els treballs a mà o a màquina de escriure (i la que hi havia a casa meva era una d’aquelles súper antigues). Amb l’aparició dels ordinadors i Internet, fer treballs era més fàcil i còmode. Des de casa podies (i pots) buscar qualsevol cosa que necessitessis, sense moure’t de la cadira.
Més tard van aparèixer els disquets, els discmans, els pen, els mp3, etc...

I parlant de telefonia em passa el mateix, els primers telèfons mòbils sortien al mercat quan jo encara era petita (les noves tecnologies i jo em crescut junts!). Abans sorties de casa i no et localitzava ningú perquè no hi havia forma. Et trucaven a casa i et deixaven el recat si era quelcom important. Avui en dia, tothom porta mòbil. Dóna igual la edat, TOTS en portem, i si no en portes et miren malament.



Tornant a les biotecnologies i a la meva relació amb elles, he de dir que, encara que crec que actualment hi ha un abús de la medicació que no pot ser gaire positiu, haig de dir que en altres aspectes són d’agrair tots els avanços tecnològics.
Per posar un exemple, jo estic operada de l’apèndix. Fa uns anys, les persones es morien quan tenien una inflamació de l’apèndix perquè no hi havia recursos ni tecnologies per poder operar i salvar a la persona. I encara que és cert que ja fa vàries dècades que això no passa, com que la tecnologia ha continuat avançant, no es pot comparar una operació de fa quinze anys amb una operació actual. Ni en la perillositat, ni en les secuelas, ni en el temps d’operació.

Em prenc pastilles quan les necessito realment, no tinc GPS perquè m’agrada llegir mapes i crec que fa que el cervell treballi menys, utilitzo el ordinador però no hi estic tot el dia enganxada... Diuen que totes les coses en excés són negatives, doncs aquest és el meu punt de vista respecte les noves tecnologies. Les utilitzo però algunes coses encara m'agrada fer-les com abans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario